Preguntes calculades

Les preguntes calculades ofereixen una manera de crear una pregunta numèrica individual mitjançant l'ús de comodins que són substituïts per valors individuals quan es visualitza el qüestionari.
Més avall teniu una visualització encongida de la pàgina principal d'edició amb algunes entrades d'exemple:

Pregunta:

Imatge per visualitzar:

Fórmula de la resposta correcta:

  

Tolerància:

±

Tipus de tolerància:

Xifres significatives:


En el text d'entrada de la pregunta i en "Fórmula de resposta correcta" podeu veure {a} i {b}. Aquests i qualsevol altre {nom} es poden utilitzar com a comodins que són substituïts per algun valor quan es visualitza el qüestionari. A més a més, en trametre el qüestionari es calcula la resposta correcta mitjançant l'expressió que apareix en "Fórmula de la resposta correcta", que és tractada com una expressió numèrica després de substituir els comodins. Els valors possibles dels comodins es defineixen o es generen en una pàgina posterior dins de l'"assistent d'edició" de preguntes calculades...
La fórmula de l'exemple utilitza l'operador +. Altres operadors acceptats són -*/ i % on % és l'operador mòdul. També és possible utilitzar algunes funcions matemàtiques del PHP, entre altres 24 funcions d'un sol argument:
abs, acos, acosh, asin, asinh, atan, atanh, ceil, cos, cosh, deg2rad, exp, expm1, floor, log, log10, log1p, rad2deg, round, sin, sinh, sprt, tan, tanh,
dues funcions de dos arguments:
atan2, pow
i les funcions min i max que poden utilitzar dos o més arguments. També és possible utilitzar la funció pi que no utilitza arguments (però no oblideu utilitzar els parèntesis: la sintaxi correcta és pi()). Anàlogament, les altres funcions han de portar els seus arguments entre parèntesis. Per exemple: sin({a}) + cos({b}) * 2. No hauria de suposar cap problema utilitzar unes funcions dins d'altres com ara cos(deg2rad({a} + 90)) etc.
Podeu trobar més detalls sobre l'ús d'aquestes funcions PHP en la documentació del lloc web de PHP

Pel que fa a les preguntes numèriques, és possible donar un marge dins del qual les respostes s'acceptin com a correctes. El camp "Tolerància" s'utilitza amb aquest fi. Tanmateix, hi ha tres tipus diferents de tolerància: Relativa, Nominal i Geomètrica. Suposem que en trametre el qüestionari es calcula que la resposta correcta és 200 i la tolerància s'havia definit com 0,5. Llavors els diferents tipus de tolerància funcionarien així:

Relativa: l'interval de tolerància es calcularia multiplicant la resposta correcta per 0,5. En aquest cas obtindríem una tolerància de 100, de manera que per a aquesta tolerància la resposta correcta hauria d'estar entre 100 i 300 (200 ± 100).
Això és útil si la magnitud de la resposta correcta pot diferir molt segons els valors dels comodins.

Nominal: el tipus més senzill, però no molt potent. La resposta correcta hauria d'estar entre 199.5 i 200.5 (200 ± 0.5)
Aquest tipus de tolerància pot resultar útil si les diferències entre les distintes respostes correctes són petites.

Geomètrica: el límit superior de l'interval de tolerància és 200 + 0.5*200 i és el mateix que per a la tolerància relativa. El límit inferior és 200/(1 + 0.5). Per tant la resposta correcta ha d'estar entre 133.33 i 300.
Això és útil per a càlculs complexos que hagin de tenir una tolerància gran, quan es puguin utilitzar toleràncies relatives d'1 o més per al límit superior, però no siguin acceptables per al límit inferior, ja que llavors el zero seria sempre considerat una resposta correcta.

El camp Xifres significatives només es refereix a la visualització de la resposta correcta en la revisió o en els informes. Per exemple: si es posa a 3, la resposta correcta 13.333 es visualitza 13.3; 1236 es visualitza 1240; 23 es visualitza 23,0 etc.

El camp de retroacció i els camps opcionals d'unitat funcionen igual que en les preguntes numèriques.

Índex de tots els fitxers d'ajuda
Mostra aquesta ajuda en l'idioma: English